Pérdida auditiva - fundacionsalesa.org
18141
page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,page,page-id-18141,bridge-core-2.1.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-19.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive
 

Pérdida auditiva

La causa més freqüent de la pèrdua en oïda externa és la presència de taps de cerumen. La seva extracció permet solucionar el problema.

Pel que fa a l’orella mitjana, són possibles processos inflamatoris i fins i tot supuratorios (otitis) que ha de resoldre el metge especialista ORL. Una altra deficiència pot estar provocada per una anquilosi de la cadena ossicular, especialment de l’escric a la finestra oval el que es coneix com otosclerosi. Hi ha solucions quirúrgiques per a les otosclerosi i també es resolen magníficament amb els moderns audiòfons digitals.
Les lesions de l’oïda interna poden ser degudes a lesions coclears de les cèl·lules ciliades de la còclea per factors químics (antibiòtics) o físics (soroll). Actualment han disminuït les sordeses professionals pel soroll gràcies als programes de prevenció i a l’ocupació de protectors auditius. contràriament augmenten les lesions auditives en la joventut per excessiva exposició a sorolls intensos en discoteques, sales de festes i percepció auditiva a nivells alts amb amplificadors portàtils. La solució d’aquestes pèrdues pot ser complicada i és convenient prendre les mesures preventives per evitar-les.

Molt comú és la presbiacúsia o disminució de l’agudesa auditiva pròpia de l’edat. Es caracteritza per una major pèrdua de les freqüències agudes qual cosa dificulta la intel·ligibilitat de la paraula per distorsions en la percepció dels grups formánticos d’alta freqüència en les vocals i de consonants sibilants i fricatives. És la pèrdua pròpia de la tercera edat (sento però no entenc) augmentant els casos per la prolongació de la vida humana actualment. És deguda a la deterioració de les cèl·lules ciliades, de les connexions sinàptiques de les neurones (sinaptopatía) i deteriorament delpotencial endococlear. Als 60-70 anys es presenta aproximadament en un 30% de casos i per sobre dels 80 anys en un 50% de casos.

Es solucionen bé amb audiòfons digitals moderns correctament adaptats per un professional audioprotesista competent però requereixen un seguiment dels casos per assegurar-se l’èxit de l’adaptació. Els moderns audiòfons digitals permeten gràcies a la connexió bluetooth sentir amb excel·lent qualitat i sense fils senyal àudio de l’TV, telèfon, ordinador etc.

Quan la pèrdues auditives s’agreugen donant lloc a perfils audiomètrics baixos (sordeses severes i profundes) cal utilitzar audiòfons de guany important. Si la pèrdua auditiva empitjora i la discriminació de el llenguatge és pobre caldrà recórrer als implants coclears aplicats quirúrgicament.

L’implant coclear consta d’un processador que fa un extracte sintètic de la paraula i el transmet a un elèctrode inclòs a la còclea. Requereixen un ensinistrament logopèdic important però han millorat sensiblement i s’han aconseguit bons resultats en pèrdues avançades que no es resolen amb els audiòfons.