L’oïda
Dades d'interèsL'oïda: un òrgan maravellós
Ens comuniquem amb el món exterior gràcies als nostres cinc sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. D’ells el més meravellós, complex i sofisticat és el sentit de l’oïda. Auditivament podem analitzar la intensitat, freqüència i durada de l’estímul sonor. Ens permet detectar un senyal provinent de qualsevol punt de l’espai i determinar la seva posició, mitjançant diferències d’intensitat i temps d’una oïda respecte a l’altre. (Recordem que la vista només ens permet detectar senyals frontals i semi-laterals).
El so es transmet a través de l’pavelló i conducte auditiu (orella externa) fins a la membrana timpànica i la seva vibració es comunica al (orella mitjana) a la cadena ossicular (martell, enclusa i estrep) ia continuació a través de la finestra oval, a la còclea (oïda interna). Hi ha una finestra de descompressió, la finestra rodona. A la còclea hi ha dos líquids de diferents característiques físiques (endolimfa i perilimfa) i en la membrana basilar dins de la còclea s’ubiquen unes 15.000 cèl·lules ciliades externes i internes gràcies a les quals es realitza una anàlisi de freqüència (teoria tonotópica) i una transmutació de l’energia vibratòria en senyal elèctrica que a través del nervi acústic (parell VIII) es transmet a el cervell, on és percebuda el senyal
Gràcies a l’oïda elaborem la nostra qualitat de veu, percebem la parla d’altres persones i en definitiva ens comuniquem verbalment amb elles.
La complexitat de la fisiologia auditiva és tal que no coneixem perfectament el seu funcionament. Si bé la fisiologia de l’oïda externa i mitjana la coneixem bé, hi ha aspectes no coneguts sobre el funcionament de l’oïda interna que permet a una oïda sa, sentir bé en ambients sorollosos i discriminar entre diversos sons simultanis.