20 set. 2013 EL ‘NOBEL AMERICÀ’ PREMIA ELS PARES DE L’IMPLANT COCLEAR
Aquest divendres es lliura el prestigiós premi
Lasker d’investigació clínica (els anomenats ‘Nobel nord-americans’) que
enguany reconeix el treball dels tres pioners de la implantació coclear: Graeme
Clark, Ingeborg Hochmair i Blake Wilson.
“Els seus esforços han transformat la
vida de centenars de milers de persones que, d’una altra manera, serien
sordes”, assenyala Gerard O’Donoghue, otorinolaringòleg del Queen ‘s
Medical Centre (Nottingham, Regne Unit), en un article publicat a la revista ‘
The New England Journal of Medicine’
Els primers implants:
El 1978 es van desenvolupar a Austràlia els
primers implants coclears multicanals, precursors dels actuals, que permetien
captar el so amb una òptima qualitat. Després de diversos assajos clínics,
l’agència americana del medicament (FDA) va aprovar el seu ús en adults. Des de
llavors, més de 300.000 persones amb aquesta discapacitat s’han beneficiat d’un
invent que els permet sentir i tot gràcies als esforços dels tres artífexs del
mateix.
Segons l’Organització Mundial de la Salut
(OMS), avui dia s’estima que 360 milions de persones al món viuen amb pèrdua
auditiva incapacitant. “Atès que aquest problema augmenta amb l’edat, es
preveu que la càrrega mundial de morbiditat atribuïble a la sordesa també
incrementarà i, per tant, els mitjans capaços de ‘reparar’ aquesta discapacitat
adquiriran cada vegada més importància “.
Però la sordesa afecta totes les edats . Per
el nen, l’oïda és fonamental en el seu desenvolupament neurocognitiu. “La
privació del so d’hora degrada la multiplicitat dels circuits neuronals que
s’encarreguen de processar la informació, especialment els involucrats en
l’adquisició de la parla i el llenguatge”. A més, continua O’Donoghue,
“afecta altres funcions cognitives i, com la capacitat d’escriure una
llengua depèn en gran mesura de l’audició del seu contingut fonològic.
Pel que fa a els adults que desenvolupen
sordesa profunda, sovint se senten avergonyits per la seva discapacitat i es
veuen obligats a retirar-se de les converses amb familiars i amics.
Entre els ancians, la sordesa profunda
compromet la vida independent, ja que molts d’ells desenvolupen una mena de por
a quedar-se sols.
Un impossible fet realitat ‘Recuperar’ l’audició en les persones amb
sordesa profunda era tot un repte i ara es pot dir que l’implant coclear ho ha
aconseguit, tot i que cal matisar que no totes les hipoacúsies poden tractar-se
amb aquest aparell, només les de tipus neurosensorial (les que afecten l’oïda
interna). Primer es tracten amb audiòfons i si aquests no són efectius es
procedeix a l’implant.
(Font: El Mundo)